adtributio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /at.trɪˈbuː.tɪ.oː/
• Etimologia: De la unió del prefix ad ‎(«en direcció a») i tributio

Nom

adtribūtiō f. ‎(genitiu adtribūtiōnis)

1. Forma del dret romà mitjançant el qual un grup tribal era inserit administrativament a un municipium proper.
2. atribució
3. assignació d'una obligació

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	adtribūtiō	adtribūtiōnēs
Vocatiu	adtribūtiō	adtribūtiōnēs
Acusatiu	adtribūtiōnem	adtribūtiōnēs
Genitiu	adtribūtiōnis	adtribūtiōnum
Datiu	adtribūtiōnī	adtribūtiōnibus
Ablatiu	adtribūtiōne	adtribūtiōnibus

Sinònims

• attribūtiō

Vegeu també

• Universitat de Torí, l'adtributio