abromar-se

Potser volíeu: abromarse

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βɾuˈmar.sə/
	balear /ə.bɾoˈmaɾ.sə/, /ə.bɾu.mərˈsə/
Occidental:	/a.bɾoˈmaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix a- i broma amb el pronom se.

Verb

abromar-se pron.

1. Omplir-se de broma les naus.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	abromar-se			haver-se abromat
gerundi	abromant-se			havent-se abromat
participi	abromat, abromada, abromats, abromades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'abromo	t'abromes	s'abroma	ens abromem	us abromeu	s'abromen
	m'abrome						val
	m'abromi						sept
	m'abrom				us abromau		bal, alg
				ens abromam			bal
imperfet	m'abromava	t'abromaves	s'abromava	ens abromàvem	us abromàveu	s'abromaven
passat simple	m'abromí	t'abromares	s'abromà	ens abromàrem	us abromàreu	s'abromaren
futur	m'abromaré	t'abromaràs	s'abromarà	ens abromarem	us abromareu	s'abromaran
condicional	m'abromaria	t'abromaries	s'abromaria	ens abromaríem	us abromaríeu	s'abromarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'abromi	t'abromis	s'abromi	ens abromem	us abromeu	s'abromin
	m'abrome	t'abromes	s'abrome			s'abromen	occ, bal
imperfet	m'abromés	t'abromessis	s'abromés	ens abroméssim	us abroméssiu	s'abromessin
		t'abromesses		ens abroméssem	us abromésseu	s'abromessen
	m'abromàs	t'abromassis	s'abromàs	ens abromàssim	us abromàssiu	s'abromassin	bal
		t'abromasses		ens abromàssem	us abromàsseu	s'abromassen	val, bal (1)
	m'abromara	t'abromares	s'abromara	ens abromàrem	us abromàreu	s'abromaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	abroma't	abromi's	abromem-nos	abromeu-vos	abromin-se
	–				abromau-vos		bal, alg
	–		abrome's			abromen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	m'abromariva	t'abromarives	s'abromariva	ens abromarívem	us abromaríveu	s'abromariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	m'abromessi		s'abromessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... abromat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... abromar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... abromat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... abromat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... abromat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... abromat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... abromar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... abromat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... abromat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... abromat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'abromo, s'abroma, ens abromem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Omplir-se de broma

• Castellà: abromarse ^(es)
• Italià: intarlare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·mar·se (4)
• Anagrames: abromares, aombrares, emborsara, emborsarà, esbromara, esbromarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.