abrome

Potser volíeu: abromé

Català

Verb

abrome

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abromar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abromar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abromar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abromar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (abemor)
• Anagrama: aombre