abonyegue

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bo·nye·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abonyegar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abonyegar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abonyegar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abonyegar