ablanigueres

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bla·ni·gue·res

  1. (col·loquial balear) segona persona del singular (tu) del passat simple de ablanir
  2. (col·loquial valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ablanir