abismares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βizˈma.ɾəs/, occidental /a.bizˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

abismares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abismar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abismar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bis·ma·res (4)
• Anagrames: abismar-se, abissarem, abissàrem, abramessi

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \a.βizˈma.ɾes\, meridional \a.βihˈma.ɾeh\

Americà: alt /a.bizˈma.(ɾe)s/, baix \a.βihˈma.ɾeh\, austral \a.βihˈma.ɾes\

• Rimes: -aɾes

Verb

abismares

1. segona persona del singular (tú, vos) del futur de subjuntiu del verb abismar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bis·ma·res (4)
• Anagrames: abismarse, bramaseis