abalances

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: abalancés


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·ba·lan·ces

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de abalançar
  2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb abalançar
    [Que tu] abalancis o abalances; [tu] no abalancis o abalances.