Xipre
Català
[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈʃi.pɾə/, occidental ⓘ
- Etimologia: Del català antic Xipre, del llatí Cyprus, del grec antic Κύπρος (Kýpros), segle XIII. Prové d’una arrel semítica relacionada amb coure que n’és un doblet llunyà via llatí cuprum (‘coure’), de Cyprium (‘de Xipre’). En canvi, no hi ha cap relació amb xiprer.
Nom propi
[modifica]Xipre
- Illa de la Mediterrània oriental, al sud d'Anatòlia.
- País que ocupa l'illa homònima i que està dividit en dos estats. L'occidental, d'influència grega, ocupa el seixanta per cent del país, està reconegut internacionalment i el seu nom oficial és República de Xipre. L'oriental és el resultat de la intervenció militar turca, només està reconegut per Turquia i el seu nom oficial és República Turca de Xipre del Nord. Es considera pertanyent geogràficament a l'Àsia, però, sovint es tracta políticament com a part d'Europa.
Variants
[modifica]- Xipra (antic)
Gentilicis
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DCVB, GEC, ésAdir
Català antic
[modifica]Nom propi
[modifica]Xipre
- Xipre
- «Atressí deseretava e avia desposseït de son regne ·I· rey que avia en Jerusalem, qui era rey de Xipre, qui ·l avia posseït ben ·XII· anys.» (Bernat Desclot, Crònica, s. XIII)
- «Que enviets·d· cavallers a la Sancta Terra e·ii· mília hòmens de peu; e que adés, de mantinent, que enviets vostres cartes al maestre del Temple e del Spital e al rey de Xipre e a la ciutat d' Acre.» (Jaume I, Llibre dels fets, s. XIII)