Teuthras

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtew.tʰraːs/
• Etimologia: Del grec antic Τεύθρας ‎(Teúthras).

Nom propi

Teuthrās m. ‎(genitiu Teuthrāntis)

1. Teutrant rei de Mísia.

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Teuthrās	-
Vocatiu	Teuthrās	-
Acusatiu	Teuthrāntem	-
Genitiu	Teuthrāntis	-
Datiu	Teuthrāntī	-
Ablatiu	Teuthrānte	-

Variants

• Teuthrans

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Teuthras». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Teuthras». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.