Teuthrans
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /ˈtew.tʰrans/
Nom propi
[modifica]Teuthrans m. (genitiu Teuthrāntis)
- forma alternativa de Teuthrās
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | Teuthrans | - |
| Vocatiu | Teuthrans | - |
| Acusatiu | Teuthrāntem | - |
| Genitiu | Teuthrāntis | - |
| Datiu | Teuthrāntī | - |
| Ablatiu | Teuthrānte | - |
Vegeu també
[modifica]- Gaffiot, Félix. «Teuthrans». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.