Teucri

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

Teucrī m. pl. ‎(genitiu Teucrōrum)

2a declinació (e)r-, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu - Teucrī
Vocatiu - Teucrī
Acusatiu - Teucrōs
Genitiu - Teucrōrum
Datiu - Teucrīs
Ablatiu - Teucrīs
  1. (història) teucres (estirp reial troiana), troians

Exemples[modifica]

[1]: "Mene incepto desistere victam, nec posse Italia Teucrorum avertere regem? Quippe vetor fatis"[1] — ¿Que jo, vençuda, desisteixi dels meus plans i no pugui allunyar d'Itàlia el rei dels teucres? M'ho impedeixen els destins, és clar! [...][2]

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Nom propi[modifica]

Teucrī

  1. genitiu singular de Teucer

Vegeu també[modifica]

  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Teucri». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
  • Gaffiot, Félix. «Teucri». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.
  1. Publius Vergilius Maro (Virgili). Aeneis, 2013. Viquitexts, entre 29 aC i 19 aC.
  2. Bellès, Joan (trad.); Virgili. L'Eneida, 2012. Labutxaca, 1998, p. 21. ISBN 978-84-9930-168-6.