Teucer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Teucer m. ‎(genitiu Teucrī)

2a declinació (e)r-, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu Teucer -
Vocatiu Teucer -
Acusatiu Teucrum -
Genitiu Teucrī -
Datiu Teucrō -
Ablatiu Teucrō -
  1. Prenom masculí, equivalent al català Teucre.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Teucer». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.
  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Teucer». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.