Romania

Potser volíeu: romania, Romània

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ru.məˈni.ə/, balear /ro.məˈni.ə/, /ru.məˈni.ə/

Occidental: /ro.maˈni.a/

• Rimes: -ia

Àudio: occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí Rōmānia, de rōmānus per calc del grec antic Ῥωμανία ‎(Rhōmanía, «imperi romà»).

Nom propi

Romania f.

1. Estat situat al sud-est d'Europa i fronterer amb Ucraïna, Moldàvia, Hongria, Sèrbia i Bulgària.

Gentilicis

• romanès, romanesa, romanesos, romaneses

Relacionats

• Dàcia

Traduccions

Estat europeu

• Alemany: Rumänien ^(de)
• Anglès: Romania ^(en)
• Basc: Errumania ^(eu)
• Castellà: Rumanía ^(es)
• Francès: Roumanie ^(fr)
• Gallec: Romanía ^(gl)

• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Occità: Romania ^(oc)
• Portuguès: Roménia ^(pt)
• Romanès: România ^(ro)
• Suec: Rumänien ^(sv) n.
• Vietnamita: România ^(vi), Rumani ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ro·ma·ni·a (4)
• Anagrames: amarino, amoïnar, mairona, Mariona

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC, ésAdir

Català antic

Nom propi

Romania

1. Imperi Romà d'Orient o Imperi Bizantí.

   «Com l’estol fon en lo canal de Romania, féu la via del port de Gigeo, qui és lo port de Troya, e aquí surgiren e speraren tot l’estol que fos ajustat.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)

Variants

• Romanya

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA, CIVAL

Occità

Nom propi

Romania

1. Romania (estat independent).