Vés al contingut

Martina

De Viccionari
Potser volíeu: martina

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /mərˈti.nə/, occidental /maɾˈti.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del llatí Martīna, femení de Martīnus, de Mārs el déu de la guerra segons la mitologia romana.

Nom propi[modifica]

Martina f.

  1. Prenom femení

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Anglès[modifica]

  • Pronúncia: /mɑɹˈtinə/

Nom propi[modifica]

Martina

  1. Prenom femení, equivalent al català Martina.

Basc[modifica]

Nom propi[modifica]

Martina anim.

  1. Prenom femení, equivalent al català Martina.

Declinació[modifica]


Variants[modifica]