Mars

De Viccionari
Potser volíeu: mars


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmars/
  • Rimes: -aɾs
  • Etimologia: Del llatí Mārs en nominatiu, doblet del cultisme Mart via acusatiu, segle XIV.
  • Etimologia: De mars, forma antiga i arcaica de març pel mes de naixença, segle XVI.

Nom propi[modifica]

Mars

  1. (arcaisme) forma alternativa de Mart

Nom propi[modifica]

Mars

  1. Cognom

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí arcaic (anterior al 75 aC) Māvors. En el llenguatge osc correspon a Mamers, també conegut coma a Marmor, Marmar i Maris, potser d'origen etrusc.

Nom propi[modifica]

Mārs m. ‎(genitiu Mārtis)

  1. Mart (déu de la religió romana)
  2. Mart (planeta)

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu Mārs -
Vocatiu Mārs -
Acusatiu Mārtem -
Genitiu Mārtis -
Datiu Mārtī -
Ablatiu Mārte -


Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]