Jamància
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /həˈman.si.ə/, occidental /haˈman.si.a/
- Informal: /kəˈman.si.ə/
- Rimes: -ansia
- Etimologia: De l’argot marginal jamància («menjada, gana») amb grafia servil del castellà,[1] del caló jamar (həmá, «menjar»), alteració de halar (həlá) per analogia amb l’onomatopeia *ham («nyam»).[2] És una al·lusió als cossos de voluntaris que, suposadament, s'havien apuntat per menjar de franc.
Nom propi[modifica]
la Jamància f.
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: Ja·màn·ci·a (4)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DCVB, GEC
- ↑ Ramon Solsona, A paraules em convides, 2005, ISBN 9788466406031
- ↑ Bernhard Helzle-Drehwald, Der Gitanismo im spanischen Argot, 2004, ISBN 9782600009119