entémer-se

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): balear /ən.tə.mərˈsə/
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de témer-se'n amb pròtesi de la partícula pronominal en per les formes conjugades on és proclítica, segle XIX.

Verb[modifica]

entémer-se pron.

  1. (col·loquial, mallorquí i menorquí) témer-se, adonar-se

Conjugació[modifica]

En menorquí es conserven les formes antigues del verb tembre en futur i condicional: entembré, entembria.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·té·mer·se (4)
  • Anagrama: entemeres

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: GDLC, DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre entémer