esperit

Català

• Pronúncia: cent. /əs.pəˈɾit/
• Etimologia: Del llatí spĩrĭtus ‎(«alè, força vital, emanació d'una substància»), derivat del verb spirare ‎(«bufar, sospirar»).
• Rimes: [[:Categoria:Rimes en italià -{{{2}}}|-{{{2}}}]][[Categoria:Rimes en italià -{{{2}}}]]

Nom

esperit m. ‎(plural esperits)

1. Part no material de la persona, ànima.
2. Criatura fantàstica que intervé al món després de morta.
3. Essència.
4. Alcohol.

Derivats

espiritual, espiritisme

Sinònims

• Part no material de la persona [1]: humor, ànim.
• Criatura fantàstica [2]: fantasma, geni, quimera, ànima.

Traduccions

Part no material de la persona

• Castellà: espíritu ^(es)
• Hindi: जोत ^(hi) Plantilla:f
• Marathi: आत्मा ^(mr) [Terme?]

• Nepalès: आत्मा ^(ne)
• Sànscrit: आत्मा ^(sa) [Terme?]

Criatura fantàstica

• Castellà: espíritu ^(es)

• Sànscrit: प्राणी ^(sa) [Terme?]

Essència

• Castellà: esencia ^(es)

Alcohol

• Castellà: alcohol ^(es)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre esperit
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre esperit