ortodox

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ur.tuˈðɔks/
	balear /oɾ.toˈðɔks/, /ur.tuˈðɔks/
Occidental:	/oɾ.toˈðɔks/

• Rimes: -ɔks
• Etimologia: Del llatí orthodoxus, segle XIX, del grec antic ὀρθόδοξος ‎(orthódoxos), format per ὀρθός ‎(orthós, «recte») i δόξα ‎(dóxa, «opinió»).

Adjectiu

ortodox m. ‎(femení ortodoxa, plural masculí ortodoxos, plural femení ortodoxes)

1. Relatiu o pertanyent a la ortodòxia.
2. Conforme a una doctrina.
3. Relatiu o pertanyent al conjunt d'esglésies cristianes anomenades ortodoxes.

Antònims

• heterodox

Compostos i expressions

• Església Ortodoxa

Traduccions

Relatiu o pertanyent

• Alemany: orthodox ^(de), strenggläubig ^(de)
• Anglès: orthodox ^(en), Orthodox ^(en)

• Castellà: ortodoxo ^(es) m.
• Francès: orthodoxe ^(fr) m. f.

Nom

ortodox m. ‎(plural ortodoxos, femení ortodoxa)

1. Individu membre o partidari d'una església ortodoxa.

Traduccions

individu

• Alemany: Orthodoxe ^(de) m.
• Anglès: orthodox ^(en), Orthodox ^(en)

• Castellà: ortodoxo ^(es) m.
• Francès: orthodoxe ^(fr) m. f.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC