κίνημα

Grec antic

• Pronúncia: /ˈki.ne.ma/
• Etimologia: De κινέω ‎(kinéō, «moure»), amb el sufix -μα ‎(-ma).

Nom

κίνημα ‎(kínēma) n. ‎(genitiu κινήματος)

1. moviment

   «οὔθ᾽ ἡ γραμμὴ ἐκ στιγμῶν οὔθ᾽ ἡ κίνησις ἐκ κινημάτων» (Aristòtil, Φυσικὴ ἀκρόασις [Lectures sobre la Natura] 241a4)

   oúth᾽ hē grammḕ ek stigmôn oúth᾽ hē kínēsis ek kinēmátōn

   (afegiu la traducció en català)

2. impressió en els sentits

   «κινήματα τῆς σαρκός» (Epicur, Fragments, 411)

   kinḗmata tês sarkós

   (afegiu la traducció en català)

3. dislocació d'un os
4. flexió gramatical

Vegeu també

• Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon,Clarendon Press, Oxford, 1940, «κίνημα».