κέντρον

Grec antic

• Pronúncia: /ˈken.tron/ (s. V aC), /ˈcen.dron/ (s. X dC)
• Etimologia: De κεντέω ‎(kentéō, «punxar»).

Nom

κέντρον ‎(kéntron) m. ‎(genitiu κέντρου)

1. punt sobresortint: pic, punxa
2. clau
3. Element que uneix els dos braços del compàs.
4. centre d'un cercle