íncipit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈin.si.pit/
• Etimologia: Del llatí hoc incipit liber ‎(literalment «aquí comença el llibre»), de incipiō ‎(«començar»).

Nom

íncipit m. ‎(plural íncipits)

1. Fórmula breu al principi d’un manuscrit o d’un llibre antic, o primers mots especialment la primera línia.

Antònims

• èxplicit

Traduccions

Traduccions

• Anglès: incipit ^(en)
• Castellà: íncipit ^(es) m.
• Francès: incipit ^(fr) m.
• Italià: incipit ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ín·ci·pit (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC