vinga
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/ Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/ valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/
- Rimes: -iŋɡa
- Etimologia: (pendent)
Verb[modifica]
vinga
- (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir
Interjecció[modifica]
vinga
- Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: vin·ga (2)
- Anagrama: vagin