trine

Català

Verb

trine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trinar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trinar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trinar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trinar

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·ne (2)
• Anagrames: entri, entrí, inert, nitre, renti, rentí, retin, rient, tenir, tiren, treni, trení, trien