tova

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: oriental: /ˈto.βə/; occidental: /ˈto.βa/
  • Etimologia: Aquest terme s'ha utilitzat entre la humanitat des de fa uns 4.000 anys amb pocs canvis tant de pronúncia com de significat: la paraula es pot localitzar des del dj-b-t de l'Egipte Mitjà (vers el 2.000 aC). A durant l'Egipte mitjà es convertí al demòtic, i finalment al copte tyub o probablement djub (“maó”) (vora el 600 aC), dj-b-t convenia a dobt "maó de fang" . Això es convertí en l'àrab com a طوب o الطوب (aʈ-ʈūb) o طوب (/ṭūb/), fou assimilat al català com a «tova» i al castellà antic (ˈˈadobeˈ'). L'anglès prengué com a neologisme de l'espanyol (adobe) a principis del segle xviii.

Nom[modifica]

to·va f. (plural toves)

  1. Material de construcció en forma de maons o blocs de terra, fang i sorra tot i que poden incorporar altres materials són sempre assecats al sol i mai són cuits com en el cas de la ceràmica.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tova
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tova