spolio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈspɔ.lɪ.oː/
• Etimologia: De spŏlĭum.

Verb

spoliō ‎(1a present^?), spoliās ‎(2a present), spoliāre ‎(infinitiu), spoliāvī ‎(perfet), spoliātum ‎(supí)

1. despullar, desvestir

   «Phalarim vestitu spoliare» (Ciceró, De Officiis, III.6.29)

   Despullar Phalari

2. desarmar

   «Papirius spoliari magistrum equitum ac virgas et secures expediri jussit» (Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII.32)

   Papirius privà el mestre de cavalleria de les seves armes i del fuet i el deixà anar

3. espoliar

   «spoliare et nudare monumenta antiquissima» (Ciceró, In Verrem, I.5.14)

   espoliar monuments molt antics

Derivats

cōnspoliō dēspoliō dispoliō exspoliō

spoliābilis spoliātiō spoliātor spoliātus

Nom

spoliō

1. datiu singular de spolium
2. ablatiu singular de spolium