despullar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.puˈʎa/, balear /dəs.puˈja/
Occidental:  nord-occidental /des.puˈʎa/, valencià /des.puˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: despullà
  • Etimologia: Del llatí despŏlĭare ‎(«saquejar, robar»), format a partir de spŏliare ‎(«despullar, prendre»), derivat de spolium ‎(«pell dels animals, botí»), segle XIII.

Verb[modifica]

despullar trans., pron. ‎(pronominal despullar-se)

  1. Treure la roba.
    El nen ja ha après a despullar-se sol.
  2. Prendre-li a algú el que posseïa.
    Van despullar l'estàtua de les seves joies.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·pu·llar (3)

Vegeu també[modifica]