sornejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /sur.nəˈʒa/
balear /soɾ.nəˈd͡ʒa/, /sur.nəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /sor.neˈʒa/
valencià /soɾ.neˈd͡ʒaɾ/, /soɾ.neˈd͡ʒa/

Verb[modifica]

sornejar intr.

  1. Parlar o actuar amb molta lentitud, per denotar ironia o desaprovació.
    «-Si fossen tortres, eh? -aventurà la Quima, sornejant-s'hi.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sor·ne·jar (3)
  • Anagrama: ronsejar

Vegeu també[modifica]

  1. Joan Pons y Massaveu, Trascant per les serres (Quadros de la Segarra), 1892, pàgina 102