sobresaturar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ˌso.βɾə.sə.tuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ˌso.βɾe.sa.tuˈɾa/, valencià /ˌso.βɾe.sa.tuˈɾaɾ/

Verb[modifica]

sobresaturar trans., pron. ‎(pronominal sobresaturar-se)

  1. Tenir una solució més solut del necessari per estar saturada.
    «Per entendre tots aquests processos s'ha de considerar que el plasma humà, i de tots els mamífers, està sempre sobresaturat d'hidroxiapatita (en conté més quantitat de la que permet la seva solubilitat), el fosfat càlcic que constitueix la majoria de calcificacions tissulars patològiques, així com l'esquelet ossi.» ([1])
  2. Tenir tasques pendents en excés.
    «Avui dia, encara que costi dir-ho, el mercat resta sobresaturat. el problema és irresoluble si no sorgeix una reducció considerable de conreus o bé el mercat de l'Est obre les portes als crítics valencians.» ([2])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·bre·sa·tu·rar (5)

Vegeu també[modifica]

  1. Carme Orte Socias, Anuari de l'Envelliment Illes Balears 2009
  2. Ramon Marrugat Cuyàs, La llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1980), 2016