seu

Vegeu també: sèu

Català

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: Del llatí suus o suum.

Forma verbal

(infinitiu: seure)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb seure. Ell/ella/vostè seu.
2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb seure. Tu seu.

Traduccions

    Present d'indicatiu

Anglès: he or she sits (en) down, or are sit down

Castellà: él o ella sienta (es)o se sienta

    Imperatiu

Anglès: sit down (en)!

Castellà: sienta (es)o siéntate

Nom

Accepcions

seu f. (pl.: seus)

1. Lloc o centre de poder o autoritat.
2. Catedral.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. Seu apostòlica: la Santa Seu.

• Expressions:

1. A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Traduccions

    seu [1] (centre d'autoritat)

Castellà: sede (es)

    seu [2] (catedral)

Castellà: catedral (es)

    A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu

Castellà: Parte en la igreja desea a su hijo la vieja

Llatí: Commoda parabat ecclesia

Pronom

Accepcions

seu m.

	singular	plural
masculí	seu	seus
femení	seva	seves
	seua	seues

1. Allò (una cosa en masculí) d'ell o d'ella.

Compostos i expressions

• Expressions:

1. Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
2. No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Sinònims

sèu (arcaisme).

Traduccions

    seu [1] (allò d'ell o d'ella)

Anglès: his (en), hers (en) Castellà: suyo (es)

Llatí: suus (la)

    Cadascú del seu fa allò que vol

Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo

Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam

    No fa poc qui sembla als seus...

Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece

Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre seu
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre seu