seu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: sèu

Català[modifica]

Forma verbal[modifica]

(infinitiu: seure)

  1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb seure. Ell/ella/vostè seu.
  2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb seure. Tu seu.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

seu f. (plural seus)

  1. Lloc o centre de poder o autoritat.
  2. Catedral.

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  • Compostos:
  1. Seu apostòlica: la Santa Seu.
  • Expressions:
  1. A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Traduccions[modifica]

Pronom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

seu m.

  singular plural
masculí seu seus
femení seva seves
seua seues
  1. Allò (una cosa en masculí) d'ell o d'ella.

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  • Expressions:
  1. Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
  2. No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

sèu (arcaisme).

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]