seu
De Viccionari
Vegeu també: sèu
Contingut |
Català [modifica]
-
- Pronunciació: a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
- Etimologia: Del llatí suus o suum.
Forma verbal [modifica]
(infinitiu: seure)
- Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb seure. Ell/ella/vostè seu.
- Segona persona del singular de l'imperatiu del verb seure. Tu seu.
Traduccions [modifica]
Present d'indicatiu
Nom [modifica]
Accepcions [modifica]
seu f. (pl.: seus)
- Lloc o centre de poder o autoritat.
- Catedral.
Compostos i expressions [modifica]
- Compostos:
- Seu apostòlica: la Santa Seu.
- Expressions:
- A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.
Traduccions [modifica]
A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu
Pronom [modifica]
Accepcions [modifica]
seu m.
| singular | plural | |
|---|---|---|
| masculí | seu | seus |
| femení | seva | seves |
| seua | seues |
- Allò (una cosa en masculí) d'ell o d'ella.
Compostos i expressions [modifica]
- Expressions:
- Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
- No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.
Sinònims [modifica]
sèu (arcaisme).
Traduccions [modifica]
Cadascú del seu fa allò que vol
No fa poc qui sembla als seus...
Referències [modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre seu
- Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre seu