roncar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruŋˈka/
	balear /roŋˈka/, /ruŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /roŋˈka/
	valencià /roŋˈkaɾ/, /roŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: roncà
• Etimologia: Del llatí rhonchare, de rhonchus ‎(«ronc»), segle XIV.

Verb

roncar intr.

1. Fer un soroll fort i aspre amb la respiració quan es dorm.
2. parrupar
3. rondinar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	roncar			haver roncat
gerundi	roncant			havent roncat
participi	roncat, roncada, roncats, roncades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ronco	ronques	ronca	ronquem	ronqueu	ronquen
	ronque						val
	ronqui						sept
	ronc				roncau		bal, alg
				roncam			bal
imperfet	roncava	roncaves	roncava	roncàvem	roncàveu	roncaven
passat simple	ronquí	roncares	roncà	roncàrem	roncàreu	roncaren
futur	roncaré	roncaràs	roncarà	roncarem	roncareu	roncaran
condicional	roncaria	roncaries	roncaria	roncaríem	roncaríeu	roncarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ronqui	ronquis	ronqui	ronquem	ronqueu	ronquin
	ronque	ronques	ronque			ronquen	occ, bal
imperfet	ronqués	ronquessis	ronqués	ronquéssim	ronquéssiu	ronquessin
		ronquesses		ronquéssem	ronquésseu	ronquessen
	roncàs	roncassis	roncàs	roncàssim	roncàssiu	roncassin	bal
		roncasses		roncàssem	roncàsseu	roncassen	val, bal (1)
	roncara	roncares	roncara	roncàrem	roncàreu	roncaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ronca	ronqui	ronquem	ronqueu	ronquin
	–				roncau		bal, alg
	–		ronque			ronquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				roncàvom	roncavo		centr, n-occ
	roncavi						sept
	roncaia	roncaies	roncaia	roncàiem	roncaieu	roncaien	n-occ
condicional	roncariva	roncarives	roncariva	roncarívem	roncaríveu	roncariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ronco	roncos	ronco	ronqueguem	ronquegueu		n-occ
imperfet	ronquessi		ronquessi				sept, alg
	ronquessa						centr, n-occ
	ronqueguessa	ronqueguesses	ronquegués	ronqueguéssom	ronqueguéssou	ronqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...roncat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...roncar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...roncat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...roncat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...roncat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...roncat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...roncar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...roncat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...roncat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...roncat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ronco, ronca, ronquem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats

• ronc
• roncadera
• roncadissa
• roncador, roncaire
• roncor

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: snork ^(af)
• Albanès: gërhas ^(sq)
• Alemany: schnarchen ^(de)
• Anglès: snore ^(en)
• Àrab: شَخَرَ‎ ^(ar)
• Armeni: խռմփալ ^(hy) ‎(khrmpal)
• Búlgar: хъ́ркам ^(bg) ‎(khàrkam)
• Castellà: roncar ^(es)
• Coreà: 코를 골다 ^(ko) ‎(koreul golda)
• Danès: snorke ^(da)
• Eslovac: chrápať ^(sk)
• Eslovè: smrčati ^(sl)
• Esperanto: ronki ^(eo)
• Estonià: norskama ^(et)
• Feroès: snorka ^(fo), róta ^(fo)
• Finès: kuorsata ^(fi)
• Francès: ronfler ^(fr)
• Gal·lès: chwyrnu ^(cy)
• Georgià: ხვრინავს ^(ka) ‎(khvrínavs)
• Grec: ροχαλίζω ^(el) ‎(rokhalizo)
• Grec antic: ῥέγκω ^(grc) ‎(rhénkō)
• Groenlandès: qannguivoq ^(kl)
• Hebreu: נָחַר‎ ^(he)
• Hindi: खर्राटा लेना ^(hi)
• Hongarès: horkol ^(hu)
• Ídix: כראָפּען‎ ^(yi)
• Irlandès: srann ^(ga)
• Islandès: hrjóta ^(is)
• Italià: russare ^(it), ronfare ^(it)
• Japonès: 鼾をかく ^(ja)
• Kazakh: қорылдау ^(kk) ‎(qorıldaw/khorildau)
• Kirguís: корулдоо ^(ky) ‎(koruldoo)
• Letó: krakt ^(lv)
• Lituà: knarkti ^(lt)
• Llatí: stertere ^(la), rhonchare ^(la)
• Luxemburguès: ronken ^(lb), schnaarchen ^(lb)
• Maori: korowaru ^(mi), peru ^(mi)
• Mongol: хурхирах ^(mn)
• Neerlandès: snurken ^(nl)
• Noruec: snorke ^(no)
• Occità: roncar ^(oc)
• Polonès: chrapać ^(pl)
• Portuguès: roncar ^(pt)
• Retoromànic: sgruflar ^(rm), runtgir ^(rm)
• Romanès: sforăi ^(ro)
• Rus: храпе́ть ^(ru) ‎(khrapet)
• Serbocroat: хркати ^(sh), hrkati ^(sh)
• Suec: snarka ^(sv)
• Tadjik: хуррок кашидан ^(tg)
• Tagal: humilik ^(tl)
• Tai: กรน ^(th)
• Turc: horlamak ^(tr)
• Txec: chrápat ^(cs)
• Ucraïnès: хропі́ти ^(uk) ‎(khropiti)
• Urdú: خراٹا لینا‎ ^(ur)
• Uzbek: xirillamoq ^(uz)
• Való: ronfler ^(wa)
• Vietnamita: ngáy ^(vi)
• Volapük: snokön ^(vo)
• Xinès: 打鼾 ^(zh) ‎(dǎhān)

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·car (2)
• Anagrames: conrar, cornar, rancor

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \roŋˈkaɾ\
• Rimes: -aɾ

Verb

roncar intr. ‎(present ronco, passat ronqué, futur roncaré)

1. roncar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		roncar			haber roncado
Gerundi		roncando			habiendo roncado
Participi		roncado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	ronco	roncas roncás	ronca	roncamos	roncáis	roncan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	roncaba	roncabas	roncaba	roncábamos	roncabais	roncaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	ronqué	roncaste	roncó	roncamos	roncasteis	roncaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	roncaré	roncarás	roncará	roncaremos	roncaréis	roncarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	roncaría	roncarías	roncaría	roncaríamos	roncaríais	roncarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he roncado	has roncado	ha roncado	hemos roncado	habéis roncado	han roncado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había roncado	habías roncado	había roncado	habíamos roncado	habíais roncado	habían roncado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube roncado	hubiste roncado	hubo roncado	hubimos roncado	hubisteis roncado	hubieron roncado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré roncado	habrás roncado	habrá roncado	habremos roncado	habréis roncado	habrán roncado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría roncado	habrías roncado	habría roncado	habríamos roncado	habríais roncado	habrían roncado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	ronque	ronques ronqués	ronque	ronquemos	ronquéis	ronquen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	roncara o	roncaras o	roncara o	roncáramos o	roncarais o	roncaran o
		roncase	roncases	roncase	roncásemos	roncaseis	roncasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	roncare	roncares	roncare	roncáremos	roncareis	roncaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya roncado	hayas roncado	haya roncado	hayamos roncado	hayáis roncado	hayan roncado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera roncado o	hubieras roncado o	hubiera roncado o	hubiéramos roncado o	hubierais roncado o	hubieran roncado o
		hubiese roncado	hubieses roncado	hubiese roncado	hubiésemos roncado	hubieseis roncado	hubiesen roncado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere roncado	hubieres roncado	hubiere roncado	hubiéremos roncado	hubiereis roncado	hubieren roncado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			ronca roncá	ronque	ronquemos	roncad	ronquen

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·car (2)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ruŋˈka/

Verb

roncar

1. roncar

Portuguès

Verb

roncar

1. roncar