rento

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈren.tu/, occidental /ˈren.to/
• Rimes: -ento

Verb

rento

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rentar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rentar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rentar

Variants

• [1] rente, renti, rent
• [2,3] renti, rente

Miscel·lània

• Síl·labes: ren·to (2)
• Anagrames: entro, roent, tenor, tòner, torne, treno, trone