tenor
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /təˈnor/, balear /təˈno/ Occidental: /teˈnoɾ/
Nom[modifica]
tenor m. (plural tenors)
- La Veu masculina de cantant més aguda.
- El tenor Galliano Massini posseeix una veu ben timbrada que lluí especialment en el duo del tercer acte[1]
- Part principal de les partitures del cant gregorià.
- De les cinc vegades que trobem el Tenor Omnes en la present col·lecció de motets, dues vegades la trobem en sol i tres en fa.[2]
- Instrument que té una gama de so que abasta del do segon al do quart.
- Aquest nou quartet de corda, ens plau dir-ho, l'integraven artistes catalans. Heus ací els noms: Pepita Dièguez (violí I), Aleix Rossell (violí II), Conrad Giral (viola-tenor) i Encarnació Vives (violoncel).[3]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
tenor f. (plural tenors)
- Antigament, context, tarannà.
- Per bé que l'autoritat procedent d'una llei o d'un ús ancestral no sigui cosa menyspreable, amb tot, no l'admetem com a vàlida fins al punt que sigui capaç d'incorporar quelcom contraposat a la tenor dels nostres privilegis,[4]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /teˈnoɾ/
- Americà: alt /t(e)ˈnoɾ/, baix /teˈnoɾ/
Nom[modifica]
tenor m. (plural tenores)
- tenor (veu masculina)
Relacionats[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: te·nor (2)
- Anagrames: entro, entró, norte, rento, rentó, roten, terno, tóner, torne, torné, treno, troné
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tenor