pinya
Del Viccionari
Taula de continguts |
[modifica] Català
[2] pinya americana
[modifica] Nom
[modifica]
Accepcions
pi·nya f. (pl.: pinyes)
- Estròbil de les coníferes, especialment el dels pins pinyoners.
- Ananàs o anana (arcaisme).
- Per extensió, mot referit a diverses parts de les plantes que recorden un estròbil.
- Per extensió i en comparació de la mà closa com un estròbil, cop fet amb el puny tancat.
- Exemple: No vaig tenir temps d'obrir la boca que ja em va fotre quatre pinyes.
- Per extensió al significat anterior, qualsevol tipus de cop rebut, en especial quan produeix dolor o algun desperfecte.
- Exemple: Avuí he tingut pinya amb el cotxe.
- Reunió molt densa de persones o de coses, en especial quan estan agafades d'alguna manera.
- Grup de persones que formen la part més baixa del castell (de castellers).
- Nus fet a l'extrem d'una corda i que té com objectiu fer la corda més gruixuda per aquell extrem o bé evitar que es desfili.
- Templàs.
[modifica]
Compostos i expressions
- pinya americana o pinya d'Amèrica o pinya d'Índies o pinya tropical: Ananàs.
- pinya colada: Còctel mol dolç, que té com a principals ingredients la pinya (ananàs) i el coco.
- pinya de cardar borda: Cardo o cardot.
- pinya pinyonera: Estròbil que té pinyons mengívols.
- pinya de rosa: Nus fet a l'extrem d'una corda o cordill, normalment amb objectius ornamentals, que té forma esfèrica.
[modifica]
Compostos i expressions
- Agafar una/la pinya: emborratxar-se.
- Fer pinya: ajuntar-se per fer força.
- Peu de pinya: aquell corb i contrafet, així com la persona que el té.
[modifica]
Sinònims
[modifica]
Traduccions
[modifica] Referències
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre pinya
- Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre pinya