pinte
Potser volíeu: pinté
Català[modifica]
Nom[modifica]
pinte m. (plural pintes)
Verb[modifica]
pinte
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pintar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pin·te (2)
- Anagrama: petin
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈpin.te/, meridional \ˈpiŋ.te\
- Americà: alt /ˈpin.t(e)/, baix \ˈpiŋ.te\, austral /ˈpin.te/
- Rimes: -inte
Verb[modifica]
pinte
- primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb pintar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb pintar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb pintar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pin·te (2)
- Anagrama: piten
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Substantius masculins en català
- Català nord-occidental
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes