pintar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pinˈta/
Occidental:  nord-occidental /pinˈta/, valencià /pinˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Àudio: oriental
  • Homòfon: pintà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pinctāre, de *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō, segle XIV.

Verb[modifica]

pintar trans., pron. ‎(pronominal pintar-se)

  1. Donar color a un dibuix.
  2. Exercir l'art de la pintura.
  3. Cobrir una superfície amb pintura.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pinto, pinta, pintem

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  1. no pintar res = ser menystingut (col·loquial)

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pin·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ainprt)
  • Anagrames: parint, pirant, trapin

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /pinˈtaɾ/, meridional \piŋˈtaɾ\
Americà: alt /p(i)nˈtaɾ/, baix \piŋˈtaɾ\, austral /pinˈtaɾ/

Verb[modifica]

pintar trans., intr. ‎(present pinto, passat pinté, futur pintaré)

  1. pintar

Conjugació[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pin·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ainprt)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pintar