paire

De Viccionari
Potser volíeu: pairé


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpaj.ɾə/, occidental /ˈpaj.ɾe/
  • Rimes: -ajɾe
  • Etimologia: Del verb pairar.

Nom[modifica]

paire m. ‎(plural paires)

  1. Maniobra nàutica que es pot fer quan es navega de bolina amb vent bonancenc i tot l'aparell, si es vol aturar el curs del vaixell per poc temps per esperar a un altre vaixell o per qualsevol motiu que ho faci necessari. El paire consisteix en bracejar les gàbies i la resta de vergues superiors per sobrevent, de manera que rebin el vent per la cara de proa; arriar una mica les escotes grans i posar progressivament la canya del timó a sotavent. La maniobra s'expressa amb la frase de “quedar-se o posar-se al paire”.[1] En llenguatge col·loquial “Quedar al paire” significa, per extensió, quedar-se quiet sense prendre una decisió.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

paire

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pairar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pairar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pairar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pai·re (2)
  • Anagrama: peria

Vegeu també[modifica]

  1. José de Lorenzo, Gonzalo de Muga, Martín Ferreiro, Diccionari marítim espanyol, 1865


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /pɛʁ/
  • Homòfon: paires
  • Etimologia: Del llatí vulgar parĭa

Nom[modifica]

paire f. ‎(plural paires)

  1. parell, parella

Adjectiu[modifica]

paire f. ‎(plural paires)

  1. forma femenina de pair