intrigar

Català

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: Del francès intriguer.

Verb

Accepcions

in·tri·gar

1. procedir, obrar amb intriga.

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	intrigar			haver intrigat
Gerundi	intrigant			havent intrigat
Participis	intrigat, intrigada, intrigats, intrigades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	intrigo	intrigues	intriga	intriguem	intrigueu	intriguen
	intrigue						val
	intrigui						sept
	intrig				intrigau		bal, alg
				intrigam			bal
Imperfet	intrigava	intrigaves	intrigava	intrigàvem	intrigàveu	intrigaven
Passat simple	intriguí	intrigares	intrigà	intrigàrem	intrigàreu	intrigaren	v.cent, eiv
Futur	intrigaré	intrigaràs	intrigarà	intrigarem	intrigareu	intrigaran
Condicional	intrigaria	intrigaries	intrigaria	intrigaríem	intrigaríeu	intrigarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	intrigui	intriguis	intrigui	intriguem	intrigueu	intriguin
	intrigue	intrigues	intrigue			intriguen	occ
Imperfet	intrigués	intriguessis	intrigués	intriguéssim	intriguéssiu	intriguessin
		intriguesses		intriguéssem	intriguésseu	intriguessen
	intrigàs	intrigasses	intrigàs	intrigàssem	intrigàsseu	intrigassen	bal, nota 1
		intrigassis		intrigàssim	intrigàssiu	intrigassin	bal
	intrigara	intrigares	intrigara	intrigàrem	intrigàreu	intrigaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		intriga	intrigui	intriguem	intrigueu	intriguin
					intrigau		bal, alg
			intrigue			intriguen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...intrigat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...intrigar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...intrigat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...intrigat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...intrigat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...intrigat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...intrigar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...intrigat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...intrigat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...intrigat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Derivats

• intriga
• intrigant

Traduccions

    Traduccions: intrigar

Anglès: to intrigue (en) Castellà: intrigar (es) Francès: intriguer (fr)

Gallec: intrigar (gl) Italià: intrigare (it) Portuguès: intrigar (pt)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre intrigar
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre intrigar