intriga

Català

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: Derivat del verb intrigar.

Nom

Accepcions

in·tri·ga f. (pl.: intrigues)

1. acció que s'executa amb astúcia i ocultament per aconseguir algun fi

Traduccions

    Traduccions: intriga

Anglès: intrigue (en) Castellà: intriga (es)

Francès: intrigue (fr) Italià: intrigo (it)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre intriga
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre intriga