insolente
Potser volíeu: insolenté
Català[modifica]
Verb[modifica]
insolente
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb insolentar-se
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /in.soˈlen.te/, meridional \iŋ.soˈleŋ.te\
- Americà: alt /in.soˈlen.t(e)/, baix \iŋ.soˈleŋ.te\, austral /in.soˈlen.te/
Adjectiu[modifica]
insolente inv. (plural insolentes)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·so·len·te (4)
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /in.soˈlɛn.te/
Adjectiu[modifica]
insolente inv. (plural insolenti)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·so·lèn·te (4)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Derivats del llatí al castellà
- Adjectius en castellà
- Adjectius invariables en castellà
- Mots en castellà de 4 síl·labes
- Adjectius en italià
- Adjectius invariables en italià
- Mots en italià de 4 síl·labes