insolent

Català

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: Del llatí insŏlens.

Adjectiu

Accepcions

in·so·lent inv. (pl.: insolents)

1. atrevit, desvergonyit, descarat.

Derivats

• insolentar
• insolentment

Traduccions

    insolent [1] (desvergonyit)

Castellà: insolente (es) inv. Francès: insolent (fr)

Italià: insolente (it) Llatí: insolens (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre insolent
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre insolent