inclinar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: /iŋ.kɫiˈna/, val. /iŋ.kɫiˈnaɾ/.
  • Etimologia: Del llatí inclinare («desequilibrar la balança»), format pel prefix in- («estar en»), més el terme cliens («persona protegida o acollida per un ciutadà romà»); per la importància que tenien el nombre de cliens o protegits per a un candidat polític.

Verb[modifica]

in·cli·nar trans., pron. (pronominal inclinar-se)

  1. Tòrcer cap avall alguna cosa.
  2. Girar o persuadir algú que faci alguna cosa.
  3. pron., decantar-se cap un costat.
  4. pron., tenir propensió natural a alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]