giny

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒiɲ/, occidental /ˈd͡ʒiɲ/
  • Etimologia: Del llatí genius, segle XIII. Doblet del cultisme geni.

Nom[modifica]

giny m. ‎(plural ginys)

  1. Capacitat resolutiva.
    «l llaüt brau patró que prediu com oracle, puix sent jove ha adquirit habitut en la pesca i embats de la mar, i amb giny un obstacle sap bé superar.» (Tomàs Caballé i Clos, José Anselmo Clavé y su tiempo: 1824, 1949)
  2. (informàtica) Petit programa com a interfície d’usuari amb accés ràpid a funcions d’ús freqüent.
    «Els ginys són unes petites aplicacions que podem situar a la pantalla d'inici i ens donen informació específica de forma dinàmica i visual.» (Luis Martínez, Julio F.Cuartero, Nivell 2 mitjà ACTIC, 2017)
  3. Màquines de guerra.
    «Darrera d'aquests, hi havia els que manejaven els ginys, voltats pels costats i pel davant de gent armada.» (Quint Curci, Història d'Alexandre el Gran, vol. II: llibres V-VII, Fundació Bernat Metge, p.127)

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

giny

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ginyar

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]