estranyo
Català[modifica]
Verb[modifica]
estranyo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estranyar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estranyar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·tra·nyo (3)
- Heterograma de 8 lletres (aenorsty)
- Anagrama: enyorats