estrany

Català

Adjectiu

Accepcions

es·trany m.

	singular	plural
masculí	estrany	estranys
femení	estranya	estranyes

1. Que no segueix la norma, que no es comú (amb un cert matís despectiu).

Derivats

• estranyesa
• estranyar

Sinònims

• aliè, estranger, foraster.
• curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular.
• atípic, desconegut, insòlit, singular.
• anòmal, dubtós, rar, sospitós.

Traduccions

    estrany [1] (que no és comú)

Anglès: rare (en)

Castellà: extraño (es) m.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre estrany
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre estrany
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre estrany