esmorteïres

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əz.mur.təˈi.ɾəs/
balear /əz.moɾ.təˈi.ɾəs/, /əz.mur.təˈi.ɾəs/
Occidental:  /ez.moɾ.teˈi.ɾes/

Verb[modifica]

esmorteïres

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de esmorteir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·mor·te·ï·res (5)
  • Anagrama: esmorteir-se