esbandir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əz.bənˈdi/
Occidental:  nord-occidental /ez.βanˈdi/, valencià /ez.banˈdiɾ/
Informal:  nord-occidental /az.βanˈdi/

Verb[modifica]

esbandir trans., pron. ‎(pronominal esbandir-se)

  1. Netejar amb aigua clara una cosa ensabonada per a treure’n el sabó.
  2. (pronominal) escampar-se
  3. (alguerès) bandejar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esbandeixo, esbandeix, esbandim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ban·dir (3)
  • Heterograma de 8 lletres (abdeinrs)
  • Anagrames: bandires, brandies

Vegeu també[modifica]