esbandigueven

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

esbandigueven

  1. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ban·di·gue·ven (5)