esbandiguéveu

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

esbandiguéveu

  1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ban·di·gué·veu (5)