esbalandre

Català

Verb

esbalandre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbalandrar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esbalandrar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esbalandrar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esbalandrar

Variants

• [1] esbalandro, esbalandri
• [2] esbalandri
• [3] esbalandri
• [4] esbalandri